Tuesday, December 30, 2008

DIA 3: Els paperets de la sort





Chinatown: UNA PASSADA! Hi arribem pel carrer de les guindes, Canal Street, que es diu així perquè a sota encara es pot veure un canal que va construir un tal governador Clinton fa uns quants anys ja. Ens ofereixen Rolex i joies d'or salvatge. Rebutgem totes les ofertes.
Chinatown és, això, una passada: animals i vegetals inimaginables, vellets encantadors, farolets, dos temples budistes, un amb un Buda de cinc metres, una taula estil Última cena però amb 24 cadires (tot roig extintor) i la vida de Budha en 24 passatges (sermó inclòs, però no de la muntanya. Budha el va donar en pla)

Budah a Canal Street
Al Mahanaya Buddhist Temple Pepa em regala un dels paperets de la sort (val 1$) que estan dins d'una capsa just davant del Buda. Diu que tindre sort en general i, en concret, que si la lluna desapareix, no em queixe. O siga que em queixe.

Probability of succes
Paperets de la sort
Entre el primer i el segon temple, a Mott Street, trobem una combinacio de granota, gos, nena que canta, ulleres de 2009, senyora xinesa gran que a tot contesta 5 $ i fanalets:


Little Italy no és tan genuïna com Chinatown i no veiem ni un italià. Parem en una botiga de texans i comprem. Hem de tornar al YMCA per carregar la bateria de la càmera. A l'eixida del metro dinem en un pub, per primera vegada un plat com toca. Hamburguesa de carn (8 oz) a la mexicana i birra. Al New York Times hi ha un article molt bo sobre l'India com a productora i exportadora de rectors catòlics. La millor cita és d'un tal Mr. Narendra Parabatha: "Tenir un rector a la família té tant de valor com tenir un elefant". Pepa diu que els del NYT són l'hòstia perqué dediquen un article a questionar la dieta victoriana de l'Oliver Twist de Dickens. La d'ací, per cert, és la monda lironda, tot i que trampegem d'allò més bé.

Després de carregar totes les bateries, baixem 31 carrers caminant fins a l'EMPIRE STATE. La cua inclou scan-X per a la bossa, foto turística (amb la finalitat de fitxar-nos) i més i més espera per agafar el primer ascensor: 80 pisos. Després un altre: 6 pisos més. La vista espectacular val la pena. Acollona, fa fred, impressiona... com s'ho han fet per construir una polis d'estes característiques i que funcione? (homeless i demés a part) No pots evitar pensar que els de les Torres Bessones van caure o es van llançar des d'una alcada semblant. Terrible

Manhattan a la nit
Baixem els 86 pisos. Deu carrers mes avall i anem a buscar The Flat Iron, un edifici amb forma de planxa.

3 comments:

  1. 31 carrers caminant??! aixó són més de 7 km!

    Sou la bomba! Qué currada de blog! Es nota que esteu disfrutant! feu fotoooooos

    Que os lo paséis genial esta noche! feliz año nuevo!! muacks! Pili

    ReplyDelete
  2. desde luego, eligio... NOS HABIAS DESPISTADO!!!! FELIZ ANO, AY, QUE NO HAY ENYE, FELIZ ANYO. SIGUE LEYENDO Y MIRA EL VIDEO

    ReplyDelete
  3. Bon any, granotetes!!!

    (perdón, no me di cuenta que es la cuenta de mi padre!)

    ReplyDelete