En la duana no ens pregunten si pensem matar Bush o Obama i ens decebem molt. La xica negra que menja snacks mentra ens mira els passaports, segella la visa, ens fa posar els dits índexs drets i esquerra en una maquineta que agafa l'empremta digital i ens fa una foto (sense ulleres). Ens deixa passar sense dir ni ahí què fas.
Optem pel bus per anar fins al West Side YMCA. Un bus ens deixa en front de Grand Central Station i després una camioneta ens duu a la porta del West Side. El conductor, xinès i amb ulleretes mao, a penes parla anglès i no sap pronunciar la guai d'Y. Així que, quan li pregunte si realment sap on ens du, diu "yuuuuuuu" i donem la resposta per bona. Arribem. També se li ha de donar propina.
L'habitació, amb llitera, és cutre amb ganes i ben xicoteta, però nosaltres ens apanyem a tot... A tot? Bueno, tenim jet lag, mal de cap i mareig acumulat. Diem que descansem una miqueta i ens estirem al llit, però ja ens quedem fregides fins l'endemà nostre, el de BCN.
No comments:
Post a Comment