DIA 4: Cap d'any a 13 sota zero

Neva. Fa molt de fred. 0 graus, tres graus i el termometre va baixant. Anem cap al Guggenheim. De camí neva i bastant, creuem Hyde Park, ja blanc. Encara no hem decidit què farem per la nit, tot i tenir el time out a la mà.

Fa fred

Molt de fred

Comencem per l'edifici en espiral i cupula blava. Hi ha una exposició d'una fotografa americana, Catherine Opie, que retrata subgrups marginals de la societat i estudia la formació d'identitat a partir de gènere. És el millor que hi ha, molt més que els quadres que el senyor Solomon es va dedicar a comprar.

El Guggenheim

Baixant

A fora, ben tapada

D'ahí cap al YMCA per deixar el catàleg en la maleta i, txas, catàstrofe. Trec les ulleres per veure la temperatura en un panel de la CNN i després no les deixe a dins de la bossa, sinó que em cauen al carrer 69. En breu seran past dels taxis i altres cotxes, però no ho sabrem fins que les trobem convertides en un objecte inútil i pla:

Ulleres atropellades al 69 Street

En fin! Esclafades i molt semblants a uns crancs de pates blaves que vam veure ahir a Chinatown.

Anem a la New York Public Library però comencen a tancar-ho tot abans d'hora, com també el cafè internet des d'on escrivim. Hem decidit anar a una festa recomanada al time out new york. Abans pegarem un mosset per la zona, que no és ni més ni menys que a prop del Flat Iron Building

Un CAOS, tot ple de policia, des del carrer 59 fins al 34 tot tallat, amb tanques de fusta i metàl.liques, tot de gent a dins dels carrers tallats al trànsit esperant que siguen les 12 per veure (si és que ho veuen) caure la bola de més de 2.500 cristalls coents d'Svarowsky a Times Square. Qui es queda a dins ja no pot eixir, ni tornar enrere... Quan falten sis hores ja està tot tallat i la gent a dins esperant, i la temperatura ideal de -10 graus C! Optem per pujar a la 59, on no estiga tallat i sopar en un pub que hi ha a prop de Columbus Circle, però l'eixida de metro ens deixa a l'altra banda del carrer i, com que ací també està tallat, NO ENS DEIXEN PASSAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El bombers

Cap d'any no arriba mai. De -10 passem a -13. Tornem al YMCA. Una guinda d'edat indeterminada ens informa d'un programa alternatiu: 22h, Parade; 24h Fireworks i una cursa de mitjanit, tot al Central Park a l'alçada de la 72, més o menys allà on es van unidimensionar les ulleres. Pensem que no està malament i primer anem a sopar a un italià que hi ha a una cantonada lliure de tanques. Encara són les 19h i, quan acabem de sopar, les 20h30 AQUEST CAP D'ANY NO ARRIBA MAI!!!!!! Tornem al YMCA amb el Merlot que no ens hem acabat en una bossa i una nota del cambrer perquè no ens multe la poli si ens el pilla i decidim fer temps al hostel abans d'anar al parc

Finalment, passem una meravellosa vetlada en l'habitació de dos metres quadrats amb llitera i armari encastat de l'hotel veient com cau la bola des de la tele assegudes a la llitera de baix. FELIÇ ANY NOU A TOTS!

Feliç 2009!

DIA 3: Els paperets de la sort

Chinatown: UNA PASSADA! Hi arribem pel carrer de les guindes, Canal Street, que es diu així perquè a sota encara es pot veure un canal que va construir un tal governador Clinton fa uns quants anys ja. Ens ofereixen Rolex i joies d'or salvatge. Rebutgem totes les ofertes.

Chinatown és, això, una passada: animals i vegetals inimaginables, vellets encantadors, farolets, dos temples budistes, un amb un Buda de cinc metres, una taula estil Última cena però amb 24 cadires (tot roig extintor) i la vida de Budha en 24 passatges (sermó inclòs, però no de la muntanya. Budha el va donar en pla)

Budah a Canal Street

Al Mahanaya Buddhist Temple Pepa em regala un dels paperets de la sort (val 1$) que estan dins d'una capsa just davant del Buda. Diu que tindre sort en general i, en concret, que si la lluna desapareix, no em queixe. O siga que em queixe.

Probability of succes

Paperets de la sort

Entre el primer i el segon temple, a Mott Street, trobem una combinacio de granota, gos, nena que canta, ulleres de 2009, senyora xinesa gran que a tot contesta 5 $ i fanalets:

Little Italy no és tan genuïna com Chinatown i no veiem ni un italià. Parem en una botiga de texans i comprem. Hem de tornar al YMCA per carregar la bateria de la càmera. A l'eixida del metro dinem en un pub, per primera vegada un plat com toca. Hamburguesa de carn (8 oz) a la mexicana i birra. Al New York Times hi ha un article molt bo sobre l'India com a productora i exportadora de rectors catòlics. La millor cita és d'un tal Mr. Narendra Parabatha: "Tenir un rector a la família té tant de valor com tenir un elefant". Pepa diu que els del NYT són l'hòstia perqué dediquen un article a questionar la dieta victoriana de l'Oliver Twist de Dickens. La d'ací, per cert, és la monda lironda, tot i que trampegem d'allò més bé.

Després de carregar totes les bateries, baixem 31 carrers caminant fins a l'EMPIRE STATE. La cua inclou scan-X per a la bossa, foto turística (amb la finalitat de fitxar-nos) i més i més espera per agafar el primer ascensor: 80 pisos. Després un altre: 6 pisos més. La vista espectacular val la pena. Acollona, fa fred, impressiona... com s'ho han fet per construir una polis d'estes característiques i que funcione? (homeless i demés a part) No pots evitar pensar que els de les Torres Bessones van caure o es van llançar des d'una alcada semblant. Terrible

Manhattan a la nit

Baixem els 86 pisos. Deu carrers mes avall i anem a buscar The Flat Iron, un edifici amb forma de planxa.

DIA 2: Fem Downtown i Brooklyn Bridge

El primer desdejuni és total, al bar del YMCA, però bueno, és el que seguim prenent i avui ja és dia tres.

Esmorzar al YMCA

Enciam a dins la bagle

Diem: "Fem Downtown", però ens passem de parada en el metro i ens plantem a Brooklyn, fem un tour pel barri, que recorda a zones del Deptford londinenc i és una passada. Des dels Brooklyn Heights vegem l'skyline del Downtown. A Pepa se li fa mooolt estrany el buit de les Bessones. A Brooklyn ens estem una bona estona, explorem, passem per baix el pont de Manhattan, entrem a una botiga de llibres vells i descatalogats on tenen posat el disc de Las Canciones de Almodovar 1. No comprem res.

  
Creuem el PONT DE BROOKLYN, que està a tope de gent, per a desesperació dels pobres ciclistes, que no paren de dir "fuck".

DOWNTOWN: City Hall, Zona Zero (no es veu res), perrito i caliente i nyas, el tio ens enganya i en lloc de cobrar-nos els 2$ de rigor ens en demana 3$. Jo li dic "Ei man, that's robbery!" i m'entren unes ganes impetuoses de desfer-li la paradeta, però Pepa em dissuadeix i anem al Federal Hall. Passem per Wall Street i l'Stock Exchange, que, des de l'atemptat, ja no es pot visitar. Davant del Federal Hall hi ha una estatua ben gran de Washington i fem pipi en el Federal Hall. Hi ha un llibre per escriure alguna cosa i escrivim: NYC is a lovely city but Bush is a murderer i algun exabrupte cert més que ja no recordem. TRIBECA I SOHO: El Soho d'ací és molt diferent i no és cap crit de guerra per caçar raboses, però té cases molt boniques com l'antiga fàbrica de la Singer, que ara és un Mango (quina llàstima). A Pepa li sobta com ha canviat aquest barri des de l'última vegada que va vindre: ara tot són botigues de marca i és com bastant pijo. Ens prenem una birra en un bar que no està malament.

Tots parlen pel mòbil mentre caminen pel carrer i pots assabentar-te de la vida de la gent. Avui un xic negre es queixava que a penes veu a la seua nòvia perquè treballa molt; i ahir, una xica llatina, cridava, "Ya te estás poniendo para la calle, right?"

DIA 1: Lennon, Tiffany's i Sopes Campbell

Primera aproximació a Central Park per Strawberry Fields, que està just davant de l'edifici Dakota i on hi ha el memorial a John Lennon. El parc és enorme, una passada, gent corrents o fent marxa, gent amb carritos i xiquets, una pista de patinatge sobre gel... Eixim del parc pel carrer 59 i comencem a baixar cap al centre: veiem l'Hotel Plaza, volem fer un pis però ho han prohibit, Tiffany's sense desdejuni, la botiga d'Apple (comprem la radiet per a l'Ipod -si, mama, una altra radiet), gratacels i més gratacels, la Cinquena Avinguda, la Sisena, la de les Amèriques...

Després unes horetes de MoMa, amb el carnet de premsa ens evitem la cua: és el nou MoMA, molt Tate Modern per dins. Veiem unes expos temporals (una de Marlene Dumas, una artista sudafricana que investiga la condició humana a través dels retrats que pinta, molts pertubadors i amb molta mort al darrere. L'altre és de Miró: unes güeletes molt simpàtiques diuen "What fun. Absolutely fun" en veure la transposició de formes des d'un collage a un oli que a l'artista li va donar per fer en el 33. Després la col.lecció permanent: més Miró, Picasso (les senyoretes d'Avinyó), Matisse, Gauguin i Van Gogh (ben juntets perquè ens recordem de l'affaire de l'orella, diu Pepa), Rousseau, Braque, Juan Gris, Pollock, Rodtxenko, Kandinsky, Mondrian, Rothko, Dubuffet, els poperos (Warhol, Lichtenstein...), Oldenburg... i més i més i més. Molt guai.

Seguim baixant: Per la Cinquena. Camí del Rockefeller Center, pillem una manifestacio de protesta pels darrers atacs d'Israel a Gaza. Hi ha israelians entre els manifestants amb pancartes com "Another jew against the Israeli occupation" o banderes amb l'estrella de David amb mans tacades de sang. La policia els ha creat un carril, una mica més ample que el de les bicis, amb tanques perquè els taxis continuen circulant per la cinquena.

Mani contra l'ocupació de Palestina

Al Rockefeller decidim no pujar de moment; veiem de lluny l'arbre de Nadal i la pista de gel (hi ha una cua immensa per patinar-hi).

Dinem en un pseudo bar latino que recorda a la cuina de Croydon. Al costat hi ha una dona amb el fill que diuen que la mani els ha fet por i que s'han hagut de refugiar en aquest antro a fer un cafè. "It breaks my heart", diu la dona pel mobil. Són working class total.

Després anem a Times Square, la bola ja preparada per al cap d'any, però de lluny es veu insignificant ("me la imaginava més gran"), moltes pantalles, la borsa i mooolta gent. Anem a l'edifici del New York Times (ja hem vist també els de la CNN, NBC i els de la Fox Corporation).

Times Square

Anem a la Public Library, però està tancada. Ens asseiem una estona i després anem a la Grand Central Station. Està bé. Busquem un bar per fer una birra i la fem: 2 Bud de botella, 6$ cadascuna. Com que hi ha crisi, decidim saltar-nos les normes de la casa i no deixem propina.

L'entrada a The New York Times

Arribada i jet lag

En la duana no ens pregunten si pensem matar Bush o Obama i ens decebem molt. La xica negra que menja snacks mentra ens mira els passaports, segella la visa, ens fa posar els dits índexs drets i esquerra en una maquineta que agafa l'empremta digital i ens fa una foto (sense ulleres). Ens deixa passar sense dir ni ahí què fas.

Optem pel bus per anar fins al West Side YMCA. Un bus ens deixa en front de Grand Central  Station i després una camioneta ens duu a la porta del West Side. El conductor, xinès i amb ulleretes mao, a penes parla anglès i no sap pronunciar la guai d'Y. Així que, quan li pregunte si realment sap on ens du, diu "yuuuuuuu" i donem la resposta per bona. Arribem. També se li ha de donar propina.

L'habitació, amb llitera, és cutre amb ganes i ben xicoteta, però nosaltres ens apanyem a tot... A tot? Bueno, tenim jet lag, mal de cap i mareig acumulat. Diem que descansem una miqueta i ens estirem al llit, però ja ens quedem fregides fins l'endemà nostre, el de BCN.

El viatge

Volem primer a Àmsterdam i després a Nova York. En la pantalla de l'avió seguim el recorregut, que no és nou per a Pepa: Àmsterdam- Mar del Nord - Londres - Cardiff - Celtic Sea- Cork - Ocea Atlantic - Mar del Labrador - Newfoundland - Gulf of Saint Lawrence - Fredericton - Boston i... HEM ARRIBAT: 5.878 km i hem arribat a una temperatura màxima de 60 graus C sota zero, però a dins de l'avió no feia fred. A fora són les 15h15, (a casa, les 21h15) i la temperatura exterior és de 8 graus C (46 F dels d'ells). Durant el vol, Pepa ha vist Mamma Mia, però li han faltat només tres minuts per al final. Algú li la conta?