Nova York: DIA 9: Bye Bye, New York

Fem el tour de la NBC, tot un espectacle. Veiem el plató dels informatius vespre i un altre de més gran per a shows, rodes de premsa i alguna cosa més. Després entrem a un estudi des d'on fan el telenotícies i treuen dos voluntaris, un que fa de Pellicer i l'altra que fa de Tomàs Molina però amb el mapa del temps dels EUA. No està mal.

Després entrem a Saint Patrick's Cathedral, que té moltes capelles, la més gran dedicada a Nuestra Senyora de Guadalupe, on hi ha latinos i un latin king amb el cabell llarg, negre i llis, recollit amb una cola de caballo i mòbil penjat a l'orella amb un llum intermitent blau. També hi ha una capella dedicada a Judes, a Santa Frígida, Santa Rosa de Lima, Sant Antoni, Sant Joan Baptista i Sant Joan Baptista De la Salle o a The Lady of Czestochowa. També hi ha un bust de Joan Pau II i un retrat dil Papi di Romi actuali. El millor de tot, però, és el dispensador d'aigua beneïda i els cartells que recorden que l'església no esta sustentada ni pel Vaticà (quin morri!) ni per l'arquebisbat de Nova York. També hi ha escrites pregàries pels bisbes i arquebisbes de la ciutat ja morts i els passatges del calvari escolpits en les parets. Pepa em diu que, per ser apòstata de pro, ja trigue massa a eixir de la cathedral.

Saint Patrick's Cathedral

Després anem a la botiga de joguines FAO, aquella de la pel.licula Big (amb Tom Hanks). Hi ha el piano, molts joguets, peluixos (com l'aquari que s'emprova Pepa a modo de barret per anar a missa a Harlem). Li comprem una coseta al nene Francesc. Esperem que li agrade.

Pepa i els animals de la FAO

El piano de Big

Hem quedat que a les 18h passaran els del bus a recollir-nos pel YMCA. Encara tenim temps de pujar tranquil.lament caminant, tenir una experiència culinaria acollonant amb un combo de sushi & sashimi en un japonès boníssim a tocar de Columbus Circle.

Fum a les clavegueres

NOVA YORK: si, si. Hem constatat que ix fum per les tapes de les clavegueres; que els taxis són grocs; que a bars i restaurants cal deixar 20% de propina (moltes vegades ja la inclouen en el ticket, com ara en el dinar, que ens han cobrat 15$ de propina i 5 i pico de tases); que els WC tenen aquella aigueta emprenyadora; que sempren van parlant pel mòbil mentre caminen; que a Harlem hi ha molta gent que parla sola; que fa molt de fred; que tot es enorme, els autobusos, els camions, els edificis, les hamburgueses, que hi ha uns quants prous homeless (avui Pepa ha ajudat a una que anava en cadira de rodes i l'ha empès uns metres per una vorera), que les paradetes de hot dogs ara venen tacos, jalapenos, alitas de pollo, pretzels, pinxos morunos, castanyes i no sabem encara que més; que ens podem perdre i botar parades del metro com qualsevol novaiorques; que hi ha molts pisos amb escales d'incendis; que està prohibit fumar fins i tot sota els toldos d'entrada als edificis; que hi ha molta gent passejant gossos abrigats amb jerseis i anoraks; que hi ha ciclistes per la ciutat i carril bici i bicicletes pintades de blanc lligades per sempre a algun fanal amb el cartell de la persona que la pedalava quan va ser atropellada per un camió o cotxe i que hauríeu de vindre, encara per dir allò de que... "que bojos estan aquests romans!".

Bicicleta memorial

RECOMANEM EL YMCA? Sí. Una miqueta cutre, almenys la nostra habitació (sembla que n'hi ha de millors però no ho vam poder canviar perquè estava tot a tope), però cèntric, barat i amb serveis extra com bar, piscina, spa, gimnas, bugaderia... La room tenia una llitera i devia fer uns 8-9 quadrats com a molt, però això sí, amb tele (sense comandament) i cale que només encenien si estàvem per sota dels 0 graus (no hem passat gens de fred). No sabem fins a quin punt els del YMCA són cristianitos en l'actualitat (no teníem Holy Bible en el calaix de la taula de l'habitació), però acullen homeless (sempre n'hi havia algun al bar prenent un cafè i una madalena) i tenen programes especials centrats en els joves. Els banys, en fin, comunitaris en el nostre cas, amb piques marca American Standard, com les de la ONU, i accessoris Georgia-Pacific (com el dispensador automatic de paper), una marca que abunda en els lavabos de la ciutat... Vosaltres jutgeu: