DIA 6: 32 graus Farenheit

0 graus C. Ni fred ni calor. I posades als -13 d'ahir, això és du molt però que molt bé.

Ordre del dia:

A l'entrada de l'ONU

1. ONU. Cua de dues hores per a la visita guiada. Però val la pena. Mentre esperem anem a la botiga, veiem algunes expos, comprem llibres, el cafè (bastant car, això sí) i visitem l'oficina de correus pròpia i segells propis que tenen. La visita guiada s'ho val, exceptuant les parades que ens fa la guia japonesa per explicar els regals de diferents països com Tailandia o Xina (ben coents, tot s'ha de dir). Els 45 minuts passen ràpid: la sala que tots hem vist per la tele (la de l'Assemblea General) i algunes galeries ja preparades per a les visites amb diferents objectius de l'organisme. Preguntem, Pili, on seu la premsa.

L'Assemblea General

2. New York Public Library. Al.lucinant, sobretot la sala de lectura. (De camí, entrem al Chrysler Building i tornem a entrar a Grand Central Station, per veure-la de dia. Però fa núvol i gairebé no entra llum pels grans finestrals de l'estació).

La Library

3. Chelsea Hotel: galeries i més galeries i unes cases d'allò més mones restaurades que s'assemblen a l'estil victorià londinenc. En una galeria (una antic magatzem reconvertit a prop del riu Hudson) trobem una exposició de Richard Avedon i entrem.

El Chelsea

Avui hem viscut una aventura al metro: L'hem agafat a prop del YMCA i haviem de baixar a Grand Central per després caminar fins a l'edifici de la ONU. Un transbordament. Camí de la darrera parada de sobte Pepa diu: "Em sembla que ja hem de baixar". S'apropa a veure-ho i a la vegada que diu que sí se n'ix del vagó i es tanquen les portes. Jo em quede a dins i només tinc temps de gestualitzar i cridar "Espera'm ahí". La propera parada em deixa al barri de Queens, o siga que trigaré a tornar, però finalment torne i allí està ella, esperant.

A l'ONU no estan permeses les 'demonstrations'

 Sayonara, babies. Fins demà. I A VEURE SI ESCRIVIU MÉS COMENTARISSSS!!!